Des del Festival Shakespeare manifestem que la decisió per part de l’Ajuntament de Mataró de suspendre un festival pressupostat i aprovat a 11 dies de la seva celebració, no pot tolerar-se, i encara més, no pot crear un precedent.
L’Ajuntament de Mataró hi al•lega motius econòmics.
Entenem que estem en una crisi, i que si hi ha retallades a Sanitat i Ensenyament n’hi ha d’haver a tot arreu. La crisi que estem vivint és molt dura, però més enllà de la crueltat que això suposa hi ha un altre motiu de preocupació, potser menys tangible: la crisi –o la crisi com a pretext– està buidant el valor de les paraules, del compromís, de la confiança.
Justament en aquest context, manifestem que l’acció de l’Ajuntament de Mataró no pot crear un precedent de cap de les maneres. No es pot tirar enrere un projecte a pocs dies de la seva celebració quan ja hi ha gent treballant-hi; persones, companyies i empreses de tot tipus que veuen ara com se’ls ha negat una feina que se’ls havia encomanat.
Justament perquè estem en un moment molt difícil, els professionals treballem des de fa temps amb uns altres paràmetres: tant les companyies, com els artistes, com les empreses, treballem amb el mateix rigor i qualitat que sempre però adaptant-nos a pressupostos molt més baixos. Tot plegat es fa així per anar a favor del moment que es viu, per lluitar contra la situació i a favor de la persona i de la cultura.
La Cultura, més enllà de ser en si mateixa un valor intangible, és una font de riquesa econòmica. Els recursos invertits en Cultura generen llocs de treball en sectors molt diversos de la societat. Com és ben sabut, els beneficis d’un esdeveniment cultural no es poden valorar només en el rendiment econòmic més directe i immediat.
La paraula “cultura” ve de “conrear”, “cultivar”; i el que es conrea no són diners sinó pensament, coneixement i totes aquelles facultats que ens fan més humans i més civilitzats.
Però més enllà de tot, en un món en crisi s’han de poder donar molts punts de vista, i s’ha de cridar, i s’ha de lluitar i s’ha de treballar, per anar a favor del moment que es viu; per veure, ni que sigui de lluny, una mica de Bellesa. I la Bellesa, com ens ensenyen els savis, ens acosta a la Bondat, al Saber, a la Veritat i a la Llibertat. Privar de tot això a un poble no és un acte digne dels seus governants.
En decisions com aquesta, suspendre un festival pressupostat i aprovat a onze dies de la seva celebració,
És quan la política municipal esdevé ignorància, estultícia i prepotència.
És quan la política cultural municipal ignora el que vol dir "política" i el que vol dir "cultura".
És quan la política cultural municipal ignora que també és i ha de ser política nacional.
És quan el polític no governa, sinó que mana.
LA IGNORÀNCIA IMPEDEIX CONSTRUIR UN PAÍS I AJUDA A DESTRUIR L’OBRA D’ANYS (I DE SEGLES)
[Aquest document s’ha redactat tenint molt present els nombrosos comentaris i mostres de suport que hem rebut des les xarxes socials.]