S.O.S. Museu d'Arqueologia de Catalunya (Segona part)
Sign Now
En primer lloc, la pèrdua de perspectiva nacional daquest museu que salbira sota el mandat del senyor Llovera. Així ho indica el fet que, en parlar de lexposició permanent, que titlla amb menyspreu dindigna, esmenti només Catalunya, sense les iIles Balears, les Pitiüses i el País Valencià, malgrat que el museu compta amb col·leccions importants daquests territoris, entre molts daltres. Fins i tot arriba a considerar explícitament alienes les col·leccions procedents de les Balears.
El senyor Llovera, en definitiva, planteja un museu de Comunidad Autónoma, que no miri gaire més enllà i que constitueixi un símbol més de la definitiva desarticulació dels Països Catalans. Tot això fet a Barcelona i des duna conselleria dirigida per un partit que es diu independentista.
La pèrdua de perspectiva nacional es reflecteix igualment en la manca dambició per dotar la ciutat de Barcelona dun museu comparable amb el de les grans capitals europees. El senyor Llovera esmenta el Louvre com a possible model de Bosch Gimpera en planificar el que ara és el MAC.
Efectivament, el model eren els grans museus d'arqueologia europeus, i sobre tot els britànics i els alemanys quan Barcelona tenia lambició de ser quelcom més que una capital regional, i quan el país comptava amb personalitats de la solidesa intel·lectual de Bosch. Sembla, però, que ens hem de desenganyar (de què, exactament?) i que ara, per a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona no necessita anar més enllà. El senyor Llovera argumenta que els temps han canviat, i això podria portar el públic poc informat a pensar que sestà desmantellant el Louvre, o el British Museum, o el Museo Arqueológico Nacional de Madrid, per citar-ne només alguns. No diu, però, que totes aquestes institucions culturals es reforcen contínuament, i que en el cas de Madrid sestà fent una remodelació completa del museu, que seguirà sent, arqueològic, i per sobre de tot nacional.
En aquest context de provincianització de Catalunya, sentén perfectament que shagi privat el museu de Barcelona duna de les seves peces emblemàtiques, lanomenat Asclepi dEmpúries, per decisió del Parlament de Catalunya. Algú creu que el Museo Arqueológico Nacional enviarà la famosa dama a Elx?, o el monument de Pozo Moro a Albacete, o la dama de Baza a aquesta darrera localitat? A Madrid es fa política nacional; a Barcelona, ara, purament regionalista. Mentre Madrid reforça el seu museu, Barcelona el perd. Cui prodest?
No és aquesta, com s'ha volgut presentar, una qüestió de corporativisme, sinó de si necessita el nostre país tenir les mateixes infraestructures museístiques que qualsevol altre país normal, d'acord amb el programa de Ventura Gassol que aixoplugà la creació simultània del MAC i del MNAC.
Quant al destí últim del MAC, el senyor Llovera amb jocs de paraules deixa clara la seva dissolució dins del Museu de Ciències Socials, la qual cosa implica necessàriament la seva mort i desaparició, encara que ningú, segons sembla, en vulgui aixecar lacta de defunció.
També observem que el Museu de Ciències Socials ha recuperat el nom original proposat per la conselleria de Cultura, en lloc del de Museu dHistòria, Arqueologia i Etnologia que es va proposar per intentar calmar els ànims com si el nom fes la cosa quan les protestes de la majoria dels professionals contra el projecte van començar a ser notòries i manifestes.
Durant lany 2008, el Director General de Patrimoni,el senyor Josep Maria Carreté, els Subdirectors senyors Rueda i Daniel Solé, el Secretari de Cultura, senyor Eduard Voltas, i el mateix Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, doctor Joan Manuel Tresserras, van reiterar en diverses ocasions, davant de catedràtics dArqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la UB, davant de membres de lIEC, davant de la Comissió Assessora lArqueologia, que la fusió en una sola entitat del Museu dHistòria de Catalunya, el MAC i el Museu dEtnologia no estava motivada per raons de
caire econòmic. Exactament el contrari del que afirma el senyor Xavier Llovera en les diverses entrevistes que han aparegut en diversos mitjans de comunicació el passat cap de setmana. Qui diu la veritat?
Fa gairebé un any, el Conseller Tresserras es va comprometre en una reunió amb els catedràtics dArqueologia, Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Barcelona a mantenir un diàleg constant sobre el futur del MAC i el nou museu que lha dabsorbir. Ningú nha sabut mai més res. Ja se sap: fets (consumats), no paraules.
També considerem important que el contribuent català sàpiga com ladministració utilitza els seus diners. Al MAC, entre el 2006 i el 2008 shi han gastat (en remodelació de despatxos, treballs de condicionament de la biblioteca i lhemeroteca, instal·lació duna cambra estanca, equipaments de laboratoris i magatzems, obres a les sales de Prehistòria, habilitació del magatzem de làrea de Difusió i instal·lació dun magatzem exterior) la xifra de 452.000 . Totes aquestes despeses tenen a veure amb la condició de museu que actualment té aquest edifici, no amb el seu manteniment o millora estructural. Res a objectar, si no fos perquè la utilitat daquestes inversions, si es compleixen els plans de la Conselleria, no ultrapassarà els vuit anys. Afegim-hi el projecte de rehabilitació de l'edifici encarregat a larquitecte Josep Llinàs el 2006, que mai no ha passat de ser això, però que, segons es diu, va costar més de 660.000 . Tot plegat, més dun milió deuros, més el que pugui costar la dignificació de lexposició permanent. Per a res, o per a molt poc, ja que el museu desapareixerà en pocs anys. No oblidem, per una altra part, que ledifici on està ubicat ha de ser preservat i utilitzat. Hores dara no sha dit què sen pensa fer, però el cost de condicionament que comporti la seva nova destinació shaurà dafegir a aquesta xifra. Dictadura de la incompetència? Segurament, i també menyspreu flagrant per lesforç fiscal dels catalans.
I, finalment, un any després de la presentació del Pla de Museus, ningú no sap encara què ha de ser, ni tan sols a grans trets, el nou Museu de Ciències Socials. I tampoc sha aclarit quin serà el futur de les seus del MAC, tot i que la més important, la seu dEmpúries, ja sestà encarrilant cap a la creació dun consorci, I, novament, cal preguntar-se qui es beneficia de tot això.
Davant daquesta situació, cal demanar, una vegada més que saturin les iniciatives encaminades a la desnacionalització dels equipaments culturals del nostre país, que saturi la provincianització de Barcelona, que no es redueixi lentitat i qualitat daquests equipaments per adaptar els pressupostos a un finançament injust, que no es pretengui amagar amb artificis lingüístics el que és lefectiva desaparició del Museu dArqueologia, que es recuperi el diàleg amb els professionals de lArqueologia, que no signori el més dun miler de persones que shan pronunciat públicament contra aquest projecte, que no es malbaratin els escassos recursos de què disposa la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació i que es faci pública i accessible tota la informació sobre com els plans de la Conselleria, si arriben a realitzar-se, afectaran les seus del MAC. Tot això forma part de les obligacions dun govern democràtic que es diu catalanista. Naturalment, es pot no ser catalanista i sí, en canvi, democràtic, i de forma ben legítima, però, en aquest cas, cal deixar ben clar quin és el joc que es practica.
El senyor Llovera també justifica per manca de pressupost la reducció, àdhuc desaparició, de la investigació al MAC, la qual cosa sorprèn, pocs dies després que el conseller Tresserras acceptés les conclusions del Pla Integral per lArqueologia a Catalunya, en les que la investigació era un dels eixos principals, i que el DG de Patrimoni, Josep Maria Carreté, confirmés la inversió de 600.000 euros lany 2009 per iniciar el projecte de disseny del Museu de Ciències Socials.
Constatem, doncs, que de res han servit les queixes de les 1334 persones (entre les quals 45 catedràtics duniversitat, 130 professors duniversitat, 77 investigadors, 86 tècnics de patrimoni, 163 arqueòlegs i historiadors professionals, 144 professors densenyament secundari; i fins 689 a
hel.lenistes, llatinistes, periodistes, usuaris de museus, darreu dels Països Catalans), que van demanar al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, que rectifiqués en la creació daquest Museu de Ciències Socials i preservés la integritat del Museu dArqueologia de Catalunya.
Ben mirat, però, res no pot sorprendre, vist el trist paper de la Generalitat de Catalunya en un any, el 2008, en què calia celebrar dignament el vuitè centenari del naixement de Jaume I, fundador dels Països Catalans.
If you already have an account please sign in, otherwise register an account for free then sign the petition filling the fields below.
Email and password will be your account data, you will be able to sign other petitions after logging in.
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya
Continue with Google