El lloc i el destí de les Arts Decoratives

La Junta de Museus, primer, i després lAjuntament de Barcelona van recollir al llarg del temps unes notables colleccions dobjectes artístics de tota mena ceràmica, vidre, mobiliari, ivoris, argenteria, joies, rellotges, teixits, indumentària, ventalls, ornaments arquitectònics, arts gràfiques, instruments musicals, etc.-, que des de 1932 se separaren del tronc comú del Museu dArt de Catalunya per acabar formant el Museu de les Arts Decoratives (MAD) o altres petits museus monogràfics. Daquesta iniciativa, duta a terme per Joaquim Folch i Torres, ja han passat més de 75 anys. Quan es va crear el MNAC, a partir de la llei de Museus de 1990, les arts decoratives, aleshores disperses en diversos museus de gestió municipal, no sincorporaren al projecte potser per un oblit, mentre que sí que van fer-ho, en canvi, el gabinet de dibuixos i gravats o el gabinet numismàtic.
El projecte de Museu o Centre del Disseny, anunciat tants cops i que sembla que és en camí de convertir-se finalment en realitat, projecta incorporar al seu si les colleccions del MAD, com també les del Museu Tèxtil i de la Indumentària i les del desaparegut Museu de les Arts Gràfiques. Segons sha anunciat, es tracta dun projecte centrat en el concepte de disseny i presumiblement enfocat cap a un discurs dactualitat que girarà la mirada retrospectiva essencialment vers el segle XX. Les colleccions dels museus esmentats -que abracen bàsicament del segle XV al segle XIX- no tindran, de ben segur, la visibilitat que convé a aquests objectes, els quals, si bé antigament van ser considerats arts menors, actualment la història de lart i de la cultura en general els valora com a testimonis mereixedors de la mateixa atenció que les altres manifestacions humanes dotades del component estètic. En diversos períodes de la nostra història, aquesta mena dobjectes han assolit una alta qualitat creativa, des dels vidres del segle XVI als ornaments aplicats a larquitectura modernista, per alludir només a dos exemples.
Per aquestes raons fonamentals els sotasignants professionals de la història de lart, de la crítica dart, del disseny, de larquitectura, tècnics superiors de museus, restauradors i antiquaris suggerim que sapliqui al conjunt de tot aquest patrimoni públic vinculat a les arts decoratives el mateix criteri de tall cronològic i conceptual que avui separa el MNAC del MACBA. Això permetria, en primer lloc, el ple desenvolupament dun veritable Museu o Centre del Disseny que una ciutat com Barcelona demana, sense la hipoteca de la gestió dunes complexes colleccions històriques dels segles XV-XIX, que han de ser ateses per un personal amb la preparació específica adequada per tal de garantir-ne el ple rendiment social, cultural i patrimonial. En segon lloc, creiem que les arts decoratives anteriors al concepte contemporani de disseny no poden ser estudiades i presentades al marge del context general de lart del seu temps, i per això proposem la vinculació de la gestió daquest patrimoni al Museu Nacional dArt de Catalunya, cosa que posaria fi a lactual separació dunes colleccions que en origen van estar unides -ara hi ha orfebreria gòtica i mobiliari modernista tant al MNAC com al MAD-. Proposem finalment que les institucions responsables, lAjuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, obrin un debat i dediquin un temps a la reflexió per tal de trobar la fórmula jurídica i de gestió adequada que permeti la vinculació de les arts decoratives a un museu nacional, en aquest cas al MNAC. Aquesta vinculació que proposem pot admetre la fórmula dun gran museu que reuneixi totes les arts decoratives -inclosos la ceràmica, els teixits, i les arts gràfiques-, però també es podria optar per altres fórmules que permetessin una major autonomia de la gestió, atesa la singularitat i la tradició de determinats museus com es el cas del Museu de la ceràmica-, o la coordinació amb altres centres públics -com ara el Museu tèxtil de Terrassa-. Daltra banda, la vinculació amb el MNAC és independent de leventual ubicació física futura daquest fons patrimonial, el qual, com és lògic, necessitarà un marc arquitectònic, expositiu i de reserves adequat a la seva importància i heterogeneïtat.